FAQ

Tinc incontinència degut a que sempre he anat molt , però molt restreta. Què podria fer per millorar les meves deposicions?

Per evitar el restrenyiment es important augmentar el consum de fibra, assegurar una bona aportació d’aigua o líquids i realitzar exercici físic.
Per augmentar el consum de fibra hauríem de consumir de 2 o 3 peces de fruita al dia, i assegurar tant al dinar com al sopar una ració o plat de verdura o amanida o bolets. També es poden consumir els cereals integrals: el pa, l’arròs, els cereals de l’esmorzar o la pasta. Es pot augmentar el consum de llegums a la setmana fins a 2 o 3 vegades.
Una de les causes del restrenyiment pot ser una insuficient ingesta d’aigua per això es recomanarà prendre de 1-1,5 litres d’aigua, si costa de prendre-la ens podem ajudar amb infusions o brous o afegir una mica de llimona a l’aigua de beure.
També és important fer exercici a diari, com per exemple passejar 30-60 minuts a bon ritme.
Els beneficis que aporta l’exercici sobre l’aparell digestiu són els següents:

• Incrementa el metabolisme, per tant accelera els processos digestius evitant la sensació de pesadesa després de menjar i reduint el risc de patir restrenyiment.
• Facilita la motilitat intestinal amb el que millora el trànsit i preveu el restrenyiment i la diverticulosi.
• Redueix l’estrès i els malestars digestius associats a aquest. Les persones amb síndrome d’intestí irritable o gastritis poden beneficiar-se amb una activitat física d’intensitat moderada i plaent.
• Millora el control de la gana al provocar canvis hormonals, i per això, redueix el risc de realitzar ingestes copioses que generen molèsties gastrointestinals posteriors.
• Millora la força i el to muscular en la zona mitja del cos, amb el que preveu el restrenyiment i contribueix a mantenir els òrgans interns en el seu lloc.

Tinc incontinència degut al meu primer part. Suposo que també per nervis, les meves deposicions són molt irregulars i quasi sempre massa fluides. Què puc fer?

Pots augmentar el consum de fibra soluble en la teva alimentació. Aquest tipus de fibra te la propietat de lligar les femtes i fer que siguin més consistents y menys líquides. Aquesta fibra es troba en les fruites i els vegetals, especialment les taronges, les pomes i les pastanagues, també en la coberta del segó , la civada i les llegums. Es pot assegurar prendre de 2 a 3 peces de fruita al dia, augmentar el consum de llegums fins a 2 o 3 vegades a la setmana o també prendre de manera habitual civada o farina de garrofa: en la llet es poden posar 3 o 4 cullerades soperes de flocs de civada baby o petits. O també es pot posar una cullerada sopera de farina de garrofa a la llet i potser amb aquests petits canvis trobaràs una millora en la consistència de les teves deposicions.

Tots els digestòlegs m’han suggerit prendre molta fibra per augmentar el bol fecal i així no anar tant restret. Quins aliments porten més fibra?

Els aliments que porten més fibra son les llegums, verdures, fruites, els cereals integrals i els fruits secs.
De les llegums les que contenen mes fibra son els pèsols, els cigrons, les llenties, les faves i la mongeta blanca.
De les verdures les contenen més fibra son les següents: cols de Brussel·les, el bròquil, la carbassa, la pastanaga, el nap, els bolets, la ceba, el blat de moro fresc, la coliflor i la patata amb pell.
Les fruites amb més fibra son el coco, l’alvocat, les panses, la pera, les fruites del bosc, la poma, l’albercoc, la maduixa, la mandarina.

Diuen que els prebiòtics i probiòtics són beneficiosos per  millorar la digestió. Quina diferència hi ha entre ells? Quin és el seu efecte? 

Els prebiòtics són substàncies vegetals no digeribles que poden formar part d’alguns aliments o ser afegides. Un cop ingerides, no es poden digerir però a l’arribar a l’intestí serveixen d’aliment pels bacteris beneficiosos (els lactobacils i les bifidobactèries) de l’intestí gruixut. D’aquesta manera ajuden a prevenir el desenvolupament del càncer de colon i estimulen la capacitat del tub digestiu per prevenir infeccions intestinals i eliminar els bacteris patògens i les seves toxines. Els prebiòtics els trobem a l’escarxofa, la xicoira, la banana, les llegums, les patates, el moniato, l’all, la ceba, el porro, el blat, la civada, l’ordi i els espàrrecs.

Els probiòtics són aliments amb microorganismes vius que resten actius en l’intestí i exerceixen importants efectes fisiològics com equilibrar la flora intestinal i potenciar el sistema immune. Sembla que també faciliten l’absorció de calci i ferro. Els aliments que en contenen naturalment són els iogurts frescos, el quefir, la xucrut,…

Per tant els prebiòtics són un tipus de fibra que serveixen d’aliment pels bacteris beneficiosos de l’intestí gruixut i els probiòtics són microorganismes que actuen equilibrant la flora intestinal i reforçant el sistema immunològic.

Quins tipus de prebiòtics i prebiòtics són adequats per millorar les deposicions?

Pel que fa als aliments que funcionen com a prebiòtics com són rics en fibra la tolerància a cadascun d’ells serà molt personal. Ja que pot ser hi haurà persones que el seu consum suposarà un benefici però en canvi a d’altres no els podran tolerar bé i els provocaran gasos o femtes menys lligades. Respecte als probiòtics segur que prendre iogurt o quefir ajudarà a un bon trànsit intestinal si es toleren bé els làctics.

Tinc un problema d’escapament de ventositats. Quins aliments he d’evitar?

Si hi ha un problema de gasos, es important mastegar a poc a poc amb la boca tancada. També evitar el consum de xiclet o begudes amb gas: coles, cervesa, gasosa, perquè augmenten els gasos a dins del sistema digestiu. I es recomana limitar o evitar aquells aliments que poden provocar flatulències com: la col, coliflor, bròquil, les llegums, a algunes persones també li provoquen gasos la ceba, el pebrot o el cogombre cru i el meló o la síndria.