ASIA

Si vol contactar amb ASIA pot fer-ho a través del Telèfon, enviant un email o omplint el següent formulari que li respondrem l’abans possible.

Telèfon: 620 88 63 63
Email: info@asiasuport.org

Nom

Email (obligatori)

Assumpte

Missatge (obligatori)

captcha

Testimonis

Laura

Quina alegria, acabo de tenir el meu primer fill! Però què em passa, no arribo al lavabo. Visito metges i més metges, ningú em sap donar cap resposta. La qualitat de vida se’m veu molt deteriorada doncs jo ja patia d’abans una colitis…. Ploro, em deprimeixo però segueixo buscant i buscant… Finalment al cap de 10 anys em fan una esfinterestoplàstia però ja mai més podré estar tranquil·la, visc pendent d’on hi ha un lavabo i amb la  por de tenir un escapament . Hi ha activitats que mai més podré fer, sobretot en llocs on no hi ha un servei a prop. Ara porto un neuroestimulador i la millora ha estat substancial…. però el més important ha estat el recolzament incondicional de la meva família, el de l’equip mèdic i el conèixer els meus companys d’ASIA. Cal fer-ne difusió i ajudar a tothom a qui ho pateix a millorar la seva qualitat de vida. Endavant!

Maite

Jo tenia una vida molt completa, tant personal com professional, tenia un treball propi, m’encantava fer tot tipus d’esport… en fi, el que desitgen moltes persones, i alguns tenen la sort d’aconseguir-ho i altres no. Després d’una intervenció d’úter i sense entendre els motius, d’un dia per l’altre, em vaig trobar en una situació en la ho anava perdent tot poc poc…l’única cosa que no vaig perdre va ser la meva família. Vaig estar 2 anys sense sortir de casa, pràcticament tancada a la meva habitació, per que em feia vergonya que em veiessin. Em feia la femta a sobre tot el dia, i no sortia de la dutxa…i vaig perdre les ganes de viure. Vaig tenir la sort de conèixer un gran equip mèdic i em van dir que tenia solució. Per no allargar-me puc dir que estic una mica limitada per l’esport, però la resta ho estic recuperant tot. El més important és que torno a tenir moltes ganes de viure.

Consuelo

Tinc 54 anys i he patit una incontinència severa tots els dies de la meva vida fins fa 8 anys. Vaig néixer amb una malformació anal (anus imperforat i atrèsia rectal). Em van operar de recent nascuda (després d’enviar-me a morir a casa) i em van fer un forat a l’anus per a que sortís la femta. Després, als 12 anys em van col·locar un anell a l’anus per a que tanqués una mica. Als 15 anys, em van fer un esfínter amb un múscul que van treure de la cama. Però tot i l’interès i l’esforç de tots els metges que m’han intervingut, als quals no hi ha paraules possibles d’agraïment, la incontinència em va acompanyar en la meva vida diària. Fins que l’any 2006 em vaig assabentar d’altres tècniques per fer un esfínter nou (amb un altre múscul de l’altra cama) i afegint una electroestimulació. A partir d’aquell moment vaig poder fer una vida “quasi normal”. Tenint en compte el que això pot suposar per a una persona que com jo ha tingut incontinència anal des del naixement,  per mi va començar una “NOVA VIDA”.

Àngels

Fa  quinze anys, en néixer el meu fill, vaig tenir una lesió de l’esfínter anal i vaig quedar un pèl incontinent. L’intent de reparació posterior va ser un fracàs deixant-me incontinent total. Ni sentia ni notava res, era una dona de 35 anys amb futur difícil lligat a uns bolquers. Assumida la meva nova situació i desprès de visitar diferents especialistes, em van operar vàries vegades per reconstruir l’esfínter, la qual cosa no seria definitiva perquè amb els anys i les operacions tot va anar malament. La sort va voler que acabés coneixent a altres professionals excel·lents que em van posar un neuroestimulador sacre, que m’ha permès tornar a tenir qualitat de vida.  Ara puc tornar a tenir vida social, sortir a sopar, anar a la platja, etc…. torno a somriure i sóc feliç.

Maria

El meu problema va començar el dia del part…havia de ser un dia genial y va ser el principi del meu calvari. En fer l’episiotomia em van tallar la musculatura anal, i això em va fer perdre part de la maternitat i la il·lusió. Tan senzill… li pot passar a qualsevol, i el pitjor és que durant un any i mig ningú no em donava solució. Fins que em vaig trobar a una doctora i em va quedar la seva frase  “que em podia ajudar”. I per fi podria tenir una vida digna…Sortir sense haver d’estar pendent d’un lavabo, i sobretot tornar a ser mare. Avui estic genial i em quedo amb això. Estic feliç.

José

Als 70 anys em van  detectar un càncer de pròstata, vaig haver de fer radioteràpia, i em van quedar seqüeles. Se’m va acabar fer vida normal,  vaig perdre el meu hobby, la fotografia, ja que no podia sortir enlloc amb els meus amics, no podia recollir les meves nétes al col·legi, i moltes més coses… Només pensava en el moment de sortir de casa, si necessitaria anar al lavabo i si arribaria a temps. Gràcies al tractament m’ha canviat la vida, estic fent vida normal, gaudint de tot el que havia perdut prèviament. Com experiència, només puc recomanar que qui tingui aquest problema no dubti en posar-se en contacte amb ASIA, ja que hi ha solucions. Ara sóc un home nou.

Joan

Sóc en Joan i tinc 70 anys. Fa uns quants anys em varen diagnosticar un càncer de pròstata, vaig ser intervingut i desprès vaig rebre radioteràpia, la qual em va lesionar els nervis de l’esfínter anal i em va quedar una incontinència. Vaig haver d’anar molt de temps amb bolquers, ja que cap dels molts metges que vaig visitar no va saber indicar-me com tractar aquesta malaltia, fins que un dia vaig trobar un grup de metges que en parlaven a internet. Llàstima que no els vaig trobat abans, ja que des de que em varen implantar un neuroestimulador mai més he estat incontinent  i d’això fa més de cinc anys . Dono les gràcies a l’equip mèdic i els companys d’ASIA per les atencions rebudes.

Josep

Hola! sóc en Josep. He patit de incontinència anal durant uns quants anys, i fins fa molt poc, he visitat metges i fisioterapeutes i ningú m’ha donat cap solució. Una matinada escoltant el programa de Catalunya Ràdio “La Nit dels Ignorants”, vaig tenir l’ocurrència de trucar….Llàstima no haver-ho fet abans!!! Després d’exposar el que em passava, em va respondre una senyora de Girona parlant-me d’una associació, ASIA. Em va donar el telèfon de l’associació, i des d’ASIA em van marcar el camí a seguir. Avui, desprès d’un temps d’espera, tinc el problema solventat i tinc moltes ganes de viure, ja que darrerament no desitjava ni això. Vull agrair a ASIA, a l’ Hospital MútuaTerrassa i també al programa ” La Nit dels Ignorants ” de Catalunya Ràdio. Gràcies a tots per tornar-me les ganes de viure!