Té tractament?

El tractament de la incontinència fecal es basa, en gran part, en el tractament de la causa, i això pot incloure tractament mèdic o intervencions quirúrgiques.

 

Tractament mèdic

El tractament no quirúrgic de la incontinència se sol oferir als pacients amb incontinència lleu i sense lesions dels esfínters. Les opcions de tractament mèdic inclouen l’abstinència d’aliments que produeixin diarrea com el cafè i l’alcohol; l’administració d’agents formadors del bolus fecal: metilcel·lulosa o plantago ovata (fibra sense abundant ingesta d’aigua), i fàrmacs antidiarreics, com la loperamida o el difenoxilat, els quals han demostrat tenir efecte sobre la resposta de l’esfínter anal intern i resulten molt útils en pacients que taquen de forma crònica. En pacients amb malaltia inflamatòria intestinal o colitis infeccioses s’hauran d’administrar fàrmacs per a aquestes patologies específiques. L’èxit del tractament mèdic en la incontinència fecal està entre un 10 i 20% dels casos.

 

Biofeedback

El biofeedback és una teràpia de reeducació de la continència. Consisteix en la realització d’uns exercicis per rehabilitar la musculatura anal. Aquest tractament es realitza amb una persona especialitzada en la prova, que ensenya al pacient a realitzar els exercicis. Inclou la col·locació d’un tub estret per l’anus i la visualització de la resposta de contracció dels músculs en una pantalla. El pacient aprèn a contraure la musculatura mirant el reflex dels seus exercicis a la pantalla. Requereix molta voluntat per part del pacient, ja que es necessiten diverses sessions de rehabilitació per obtenir algun resultat. Els pacients candidats a biofeedback han de ser pacients amb bona predisposició per realitzar el procediment.

 

Neuromodulació d’arrels sacres

La neuromodulació d’arrels sacres és un tractament que realitzem des de fa 15 anys, que es basa en la col·locació d’un marcapassos que provoca una estimulació de l’anus. Els resultats actuals demostren que molts pacients ja s’estan beneficiant d’aquest tractament.

El tractament consta de dues grans fases. La primera fase, o fase de prova, implica la col·locació d’un elèctrode (petit cable) a la zona sacra sota anestèsia local, el qual es connecta a una pila externa i que el pacient porta col·locat durant 3 setmanes perquè podem veure quin resultat té aquesta estimulació en la incontinència.

En els pacients en què la continència millora, es col·locarà tot el sistema sota la pell, com un  marcapassos que actuarà de forma permanent, produint-se així una rehabilitació contínua de l’aparell esfinterià. Les dues cirurgies es realitzen sota anestèsia local i generalment no requereix ingrés hospitalari.

 

Neuromodulació del nervi tibial posterior

La neuromodulació del nervi tibial posterior consisteix a aplicar un estímul elèctric mitjançant una agulla molt fina, o mitjançant un pegat en el nervi tibial posterior, que està situat al turmell. Aquesta estimulació modula els reflexos defecatoris corregint-los. Es necessiten diverses sessions de temps variable, a l’hospital o a casa. Els resultats publicats avui dia en la literatura són esperançadors.

 

Implant de material biocompatible a l’anus

Una altra alternativa consisteix en l’aplicació d’un material biocompatible a l’anus per augmentar la pressió de tancament de l’esfínter. La cirurgia és senzilla i consisteix a introduir les pròtesis mitjançant un dispositiu especialment dissenyat. Sol realitzar-se sota anestèsia local. Hi ha diversos dispositius comercialitzats al mercat i els resultats són esperançadors.

 

Cirurgia de reconstrucció dels esfínters

Els pacients amb alteracions dels esfínters que justifiquin la incontinència, poden requerir la reparació del mateix. Hi ha diverses tècniques de reparació esfinteriana o esfinteroplàstia, amb una efectivitat que varia entre un 50 i un 70% segons les sèries. La cirurgia es realitza normalment amb anestèsia raquídia i requereix ingrés hospitalari durant uns dies. Després de la reparació, se sol recomanar la realització de biofeedback per reforçar la musculatura reparada.

També hi ha la possibilitat de reconstruir l’aparell esfinterià mitjançant cerclatges amb musculatura de la cama (graciloplàstia). En la majoria dels casos, la cirurgia del cerclatge ha d’anar associada a una cirurgia de col·locació d’uns cables i una pila que transformaran les característiques del múscul perquè pugui mantenir una pressió de tancament constant al voltant de l’anus (graciloplàstia dinàmica). Els pacients disposen d’un comandament per apagar el dispositiu i poder relaxar el múscul quan volen defecar. Es realitza sota anestèsia general i requereix ingrés hospitalari del pacient durant uns dies. Es tracta d’una cirurgia d’una complexitat considerable, per la qual cosa s’aconsella la seva realització en centres altament experimentats amb aquesta tècnica quirúrgica.

 

Irrigacions transanals

Les irrigacions a través de l’anus, en forma de lavatives amb 2 litres d’aigua, es proposen als pacients que no responen a cap tractament, i com a opció abans de plantejar una colostomia. Els pacients s’introdueixen uns 2 litres d’aigua mitjançant una sonda i un sistema d’irrigació a través de l’anus. Si funciona, el còlon queda net i permet evitar els escapaments durant un període variable de temps. Aquest tractament requereix un petit entrenament a la consulta, es pot completar en uns 20 minuts a casa, i s’ha de realitzar cada 24 o 48 hores. L’eficàcia demostrada en la literatura està al voltant del 60% i la tolerància és variable.

 

Colostomia

La colostomia terminal definitiva es considera una opció terapèutica en els pacients amb incontinència fecal quan la resta de tractaments no han estat efectius. És una bona solució en molts pacients, ja que un bon control de la colostomia permet la realització d’una vida pràcticament normal, i es poden corregir moltes de les alteracions de la qualitat de vida que provocava la incontinència fecal.


Dra. Arantxa Muñoz Duyos
Cirurgia Colorectal
Hospital Universitari MútuaTerrassa